Al llarg del pràcticum I he pogut apropar-me d’una manera directa a la figura del psicopedagog que durant els anys d’estudi a la uoc he anat perfilant i analitzant. Un dels aspectes que m’agradaria destacar del procés de pràctiques, és tot el que he aprés del treball en equip que es fa en el centre on realitzo les pràctiques i la relació que s’estableix entre els diferent membres del centre.
Els professionals que treballen estan especialitzats en diferents branques del món educatiu. El fet de treballar en equip no és fàcil, en molts moments de les pràctiques m’he adonat que cadascun d’ells tenia opinions diferents i posicionaments diferents respecte un mateix problema, però també he pogut veure la capacitat d’escoltar-se , les ganes de cooperar els uns amb els altres, l’empatia entre ells en definitiva la feina entre tots i com aquesta es veu reflectida en els plans de treball i alhora en la millora dels alumnes que assisteixen i que presenten dificultats d’aprenentatge, de relació, de concentració...
A mesura que he anat desenvolupant el pràctiques la meva participació ha anat canviant, primer vaig començar molt distant, d’observadora del procés, però mica en mica he anat participant i donant el meu punt de vista en els processos portats a terme.
Aquesta primera aproximació al practicum I m’ha ajudat a pensar i reflexionar algunes idees sobre el projecte d’intervenció del pràcticum II tot i que encara he d’acabar de perfilar i treballar conjuntament amb la meva tutora de pràctiques.
M’agradaria d’estacar que el fet d’anar fent el bloc t’ajuda a reflexionar i analitzar amb profunditat sobre les pràctiques però sobre tot sobre la figura del psicopedagog en un centre privat, la manera d’actuar, estratègies, recursos… El blog et permet analitzar les sessions de pràctiques amb més profunditat, mirar amb distància allò que has realitzat. Penso que com a futurs psicopedagogs és imprescindible la reflexió prèvia, durant i posterior, en les intervencions.
He de dir que les pràctiques no han estat fàcils ja que en el meu cas he hagut de compaginar , feina, estudis i pràctiques, aquest semestre realitzo 5 assignatures a la uoc, i la veritat es que m’ha estat difícil portar-ho tot al dia. Però l’experiència en general és positiva ja que a mesura que ha anat passant el temps i a partir del voler donar resposta a les situacions que s’han proposat, he pogut adquirir nous aprenentatges, nous enfocs, estratègies i noves maneres de plantejar l’actuació psicopedagògica, gràcies a la col•laboració dels professionals del centre i sobretot, gràcies a les instruccions i diferents punts de vista de la meva tutora, que ha sigut des de el primer moment model exemplar.
Els professionals que treballen estan especialitzats en diferents branques del món educatiu. El fet de treballar en equip no és fàcil, en molts moments de les pràctiques m’he adonat que cadascun d’ells tenia opinions diferents i posicionaments diferents respecte un mateix problema, però també he pogut veure la capacitat d’escoltar-se , les ganes de cooperar els uns amb els altres, l’empatia entre ells en definitiva la feina entre tots i com aquesta es veu reflectida en els plans de treball i alhora en la millora dels alumnes que assisteixen i que presenten dificultats d’aprenentatge, de relació, de concentració...
A mesura que he anat desenvolupant el pràctiques la meva participació ha anat canviant, primer vaig començar molt distant, d’observadora del procés, però mica en mica he anat participant i donant el meu punt de vista en els processos portats a terme.
Aquesta primera aproximació al practicum I m’ha ajudat a pensar i reflexionar algunes idees sobre el projecte d’intervenció del pràcticum II tot i que encara he d’acabar de perfilar i treballar conjuntament amb la meva tutora de pràctiques.
M’agradaria d’estacar que el fet d’anar fent el bloc t’ajuda a reflexionar i analitzar amb profunditat sobre les pràctiques però sobre tot sobre la figura del psicopedagog en un centre privat, la manera d’actuar, estratègies, recursos… El blog et permet analitzar les sessions de pràctiques amb més profunditat, mirar amb distància allò que has realitzat. Penso que com a futurs psicopedagogs és imprescindible la reflexió prèvia, durant i posterior, en les intervencions.
He de dir que les pràctiques no han estat fàcils ja que en el meu cas he hagut de compaginar , feina, estudis i pràctiques, aquest semestre realitzo 5 assignatures a la uoc, i la veritat es que m’ha estat difícil portar-ho tot al dia. Però l’experiència en general és positiva ja que a mesura que ha anat passant el temps i a partir del voler donar resposta a les situacions que s’han proposat, he pogut adquirir nous aprenentatges, nous enfocs, estratègies i noves maneres de plantejar l’actuació psicopedagògica, gràcies a la col•laboració dels professionals del centre i sobretot, gràcies a les instruccions i diferents punts de vista de la meva tutora, que ha sigut des de el primer moment model exemplar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario